Jo vaig començar a aprendre angles als 5 anys. Vaig aprendre a llegir i escriure angles
molt aviat. Als set anys ja en sabia. En canvi a parlar-lo va ser moltissim
despres, als 20 anys.
Lo principal es l´autoestudi, es a dir estudiar
per comte propia a casa. Si en saps una mica i l´estudies a casa se
n´aprèn. Lo principal es aconseguir estudiar per un mateix
a casa, pero aixo costa molt.
Jo vaig aprendre molt llegint el diari i perquè
vaig intentar escriure un llibre. Ara gracies a Deu el parlo molt bé, i de tant en
tant el practico amb algun angles al carrer, o amb algun amic. De titol tinc el
“first certificate”de Cambridge. He pasat tres estius a Inglaterra i m´ho he pasta
molt bé.
Vaig intentar treurem el titol de l´advance,i vaig
passar l´oral,pero no l´escrit.
Del proficiency ni parlar-ne. Conec gent que s´ha tret el proficiency,pero es
molt dificil.
Recordo una pregunta de proficiency,de uns quants
rellotges i s´havia d´explicar la diferencia entre ells. Fa falta tenir molt de
vocabulari. En frances els diplomes que principalment
acrediten els coneixements de Frances són el “L4”i els diplomes del”DELF” i
“DALF”. “diplôme elementaire de langue française”i
“diplôme avançé en langue française”.
Josep R.
No hay comentarios:
Publicar un comentario