Mis vacaciones ideales

A mi m´agradaria tenir una familia amb cuatre nens i passar el mes d´agost

Amb la meva dona i els nens a Calafat amb la mateixa casa en la que vivim

I fer un pis a sobre i passar l´estiu a la mateixa casa que els meus pares(els

avis).

Anar els matins a la platja i passejar amb bicicleta amb els nens per Calafat.

Per la tarda.

Josep

Les meves vacances ideals són les que ja tinc, al mes d’Agost, al meu poble a Osona, amb la meva familia, amb la meva filla, la meva mare, el meu tiet i la meva avia si encara viu, a la casa del carrer nou. I passar moments amb la meva cosina Mireia, i explicarnos la vida, i diferents coses, mho passo molt bé amb ella, ens entenem molt bé, parlem de nois, i de novios hehehehe.

També amb la meva filla anem al Foment, a la piscina, i sho passa en gran, molt bé sho passa. També anem a la piscina de la nostra altre cosina Carme, germana de la Mireia, i ens ho passem en gran!

Les meves vacances al poble són genials, no les canviaria per res del món!

Montserrat 

A mi al que ne agradaría mes,i fa molts anys que i penso,es anar a Italia,visitan totes las ciutatat mes bellas,i recorre als punts importans,amb recons inolvidables.tota Italia es fantástica amb un pasat,que ningun pais arreu pot igualarla.

I aquí a  España el que vudria fer es recorre la conisa cantabrica especialment asturias,.

Ramón

A mi m’agradaria anar als paisos nordics a veure els fiords noruecs, els llacs de finlandia i els castells de suecia. Gaudir del paisatge verd, de l’aigua, el color verd es el dominant i el color verd es un relsaxant per SN. Mi pasaría deu dies a cada lloc per fer el mes de vacances. Em crida l’atenció la protecció del medi ambient a nivell de parcs

 I dsp aniría en plan albergue.

Miquel

Para mí las vacaciones ideales sería hacer un viaje a Miami Florida y disfrutar de sus p layas y de paso acercarme por Nueva York y ver la estátua de la libertad. También me gustaría pasarme por Washington y ver Casablanca en memoria de Capablanca que fue campeón del mundo de ajedrez aunque él era cubano.

Un viaje a Egipto sería también sería menester hacerlo y ver las pirámides.

José Luis

Combinación de varias actividades, algunas de ocio y otras de obligaciones, trataremos de combinarlas y aprovechar el tiempo.

Marta 

El partido de tenis más largo

El partido de tenis más extenso de la historia se disputó el 25 de mayo de 2004 en el torneo Roland Garros. Sus protagonistas fueron los franceses Fabrice Santoro y Arnaud Clement, que jugaron durante seis horas y 33 minutos sobre la arcilla parisina por la primera ronda del Garros. El triunfo fue para Santoro, después de un último set que terminó en 15-17.

Desde 1970, año en el que se instauró el tie break o muerte súbita, el récord estaba en manos del estadounidense John Mc Enroe y el sueco Wilander, que en la edición de la Copa Davis de 1982 se enfrentaron duró seis horas y 22 minutos. En esta ocasión, la victoria fue para Mc Enroe. Cabe mencionar también las 5 horas y 31 minutos del duelo entre Alex Corretja y el argentino Hernán Gumy, en el Garros de 1988.

José Luis P.

Fer de voluntari

Molt de jove vaig interessar-me pel voluntariat.

Vaig anar a “voluntaris 2000”, per veure quines activitats feien.,i vaig anar a una reunió d´activitats,que feien els voluntaris,pero no em va convençer. Es tractava de repartir botelles d´aigua en una cursa, i tot estava coordinat per una xicota argentina,pero no em va convençer. 

Després vaig participar en el voluntariat del  “banc d´aliments”,vem fer un parell de viatges a “ST.Marti de provençals”per portar caixes de llet ,i jo vaig posar la furgoneta,i vaig fer de conductor.

Vem fer un parell de viatges “coordinat “pel sr.Cosme de l´associacio de veins.

Despres vaig fer de professor de “word”,amb una beca de “la caixa”,fent jo de voluntari sense cobrar.

Després vaig fer de voluntari de l´associació “AIXEC”, i vaig donar classes d´internet

Dos anys a joves. Ara dono classes d´internet amb la “la Caixa de Catalunya”a avis ,i estic intereesat a donar classes d´angles també a avis.Veurem que em dirant els caps del voluntariat.

La Berta em va dir que m´aniria bé participar en el voluntariat de gent gran d´avismon,

Pero jo no m´hi veig en cor. A part de tot això,amb els meus pares anem els caps de setmana a dinar a dos residencies ,i dinem amb avis amics,i ens ho passem molt bé amb ells.

Amb el voluntariat de “avismon”,jo no m´hi veia en cor,i més  ara que tinc la cama “lisiada”pero la Teresa i la Berta,em diuen que hi he d´anar. Faré el que pugui,espero i desitjo que no em facin caminar molt,ni pujar gaires escales, Per què ara no puc.Em va dir la Olaia que no ho oferien a tothom,

Hi anirem a avismon el Jose M ªAguado i jo.

Una cosa si es certa,sempre m´he entès molt bé amb els avis. Recordo que fa uns anys tenia un amic amb el que anava en moto, i m´entenia més bé amb els seus pares que amb ell. No només em va passar amb aquest amic, em va passar amb molts altres amics més.

En condicions normals (no ara amb l´esguinç) puc caminar per fer recados per als avis. Espero que em posi bé aviat , i tot vagi bé.

Sembla ser que el José Mª Aguado també s´entèn bé amb els avis.No ho sé.

El cert és que només ens ho han oferit als dos, i la Olaia diu que no ho ofereixen a tothom.Com ja he dit ,fa molts anys que dino amb els uns avis,i també amb els meus pares i els meus tios.

Tots ells són molts grans i m´hi trobo molt bé amb tots ells..    

Josep R.

L'anglés

Jo vaig començar  a aprendre angles als 5 anys. Vaig aprendre a llegir i escriure angles molt aviat. Als set anys ja en sabia. En canvi a parlar-lo va ser moltissim despres, als 20 anys.

Lo principal es l´autoestudi, es a dir estudiar per comte propia a casa. Si en saps una mica i l´estudies a casa se n´aprèn. Lo principal es aconseguir estudiar per un mateix a casa, pero aixo costa molt.

Jo vaig aprendre molt llegint el diari i perquè vaig intentar escriure un llibre. Ara gracies a Deu el parlo molt bé, i de tant en tant el practico amb algun angles al carrer, o amb algun amic. De titol tinc el “first certificate”de Cambridge. He pasat tres estius a Inglaterra i m´ho he pasta molt bé.

Vaig intentar treurem el titol de l´advance,i vaig passar l´oral,pero no l´escrit.

Del proficiency ni parlar-ne. Conec gent que s´ha tret el proficiency,pero es molt dificil.

Recordo una pregunta de proficiency,de uns quants rellotges i s´havia d´explicar la diferencia entre ells. Fa falta tenir molt de vocabulari. En frances els diplomes que principalment acrediten els coneixements de Frances són el “L4”i els diplomes del”DELF” i “DALF”. “diplôme elementaire de langue française”i “diplôme avançé en langue française”.

Josep R.

El ego

              Somos como el cielo que durante mucho tiempo la luz de la conciencia ha sido ensombrecida con un tupido velo. Que a traves de la aceptación y la presencia ( la consciencia que es consciente de si misma) permitirá que la luz de la conciencia vuelva a brillar.

               Nos hemos perdido en la conciencia de los objetos, la forma y contenido o los pensamientos (que también son objetos pero de la mente) que como dice Tolle: nos hemos perdido en el sueño de la forma.

                El Ego (o el falso yo) es una de las causas de la disfuncion básica, siempre tiene la necesidad de más (o de menos); necesita identificarse con algo para sentirse especial, obtener notoriedad o sentirse mas. Su naturaleza es así. Por ejemplo, cuando alguien adquiere una casa (un coche, o cualquier objeto en general) con el tiempo la sensación de insatisfacción volverá a aparecer, pues el falso yo quiere sobrevivir.

                 Confundimos o equiparamos los pensamientos (la forma y los objetos) con quien somos.Comunmente creemos que todo está en nuestra mente.En realidad somos muchisimo mas, mas allá de la mente, la consciencia misma.  

Jordi