Quan era petit
vaig passar tota la infancia sense cap problema i molt fort, molt bo i tot molt
bé.
Pero al arribar a la
facultat , vaig coneixer una noia, i allí van començar els problemes. Per poder
estudiar Enginyeria havia de treballar pels matins, com a repartidor.
Estava tant fort,que per
poder cursar estudis d´enginyeria per la tarda,necessitava passar-m´ho bé al de matí.
Repartir 500 o 1000kg d´embotits,em
donava tanta alegria, que podia fer estudis per la tarda.
Paradoxes de la
vida, repartir 1000kg d´embotits em donava força i alegria.
Ara no podría fer ni la
una, ni la altra, i molt menys les dues juntes.
Josep R.
Si, a mi em passa el mateix però d'una altra manera.
ResponderEliminarMarc B.
Tot està bé, el que expliques, pero per fer algo que et requereix un gran esforç. Dedicar un temps a una activitat que et suposi un ben estar, sempre va bé.
ResponderEliminar