Nos vamos de vacaciones...stop
Aquí tenéis una foto del lugar donde estaremos...stop
No venimos hasta septiembre....ooh yeaahh!!!!...stop
Saludos a todos...stop
Fin de la cita...stop
miércoles, 30 de julio de 2014
El Apocalipsis
Hay gente que disponen de refugios equipados para capear
cualquier desastre, hacen acopio de comida y agua para meses e incluso años y
se entrenan para actividades de defensa y caza.
Sobretodo en los años de la guerra fria la American preppers
network habla sobre esto.
En la cadena de supermercados on-line Costco hay desde
semillas hasta generadores de energia.
Nacional geographic ha hecho el documental “preparados para
el fin del mundo”.
Anonymous
miércoles, 23 de julio de 2014
pregunta y respuesta
Si preguntamos a un amigo o conocido si se sabe el chiste
del ciego y éste dice no. Yo le digo que es que el colmo de un ciego es
llamarse Casimiro y vivir en el noveno B.
Cómo respuesta y no sentirme satisfecho le diré a
continuación que no me viene a la mente ningún chiste nuevo pero sí un consejo
o predicción: todo lo que en psiquiatría clínica no se sabe sobre las
enfermedades, etc; en los próximos 50 años se avanzará mucho en este campo y el
conocimiento del psicoanálisis será considerable para avanzar en las terapias y
en los interrogantes que falta por saber en psicología.
José Luis
miércoles, 2 de julio de 2014
Persona i globalitat
L´home és un misteri i es
construeix a si mateix, no es realitza
des d´una relació autònoma
sinó heterònoma,o sigui des del binomi:
pensament-acció.
Existeix una interacció entre
el pensament propi i l´heteronomia del proïsme.
Rousseau deia que l´home neix
bo, però és la societat la que el
perverteix.
Val a dir que l´home del segle
XXI, és l´home de la era digital
i de la globalització; és paradoxal que quan
més creix la digitalització i la
globalització, més individualisme i més uniformitat arribem a trobar.
I així en un món en el que en
teoria hi ha pluralitat lingüística
i més de dos-cents idiomes que
es parlen al món arribem a trobar
un idioma únic que es tendeix
a considerar-lo com idioma do-
minant quasi en exclusiva,
l´idioma anglès.
Altres trets característics de
la globalització, poden ser entre
altres, la telefonia mòbil, la
videoconferència, la Coca Cola,
la música màquina i la
discoteca que ha esdevingut, com una
caixa tancada de sons i de
sorolls.
Un exemple de unificació en el tema lingüístic,
el trobem dins
del funcionament d’organismes internacionals, p.ex.la
ONU
i La UNESCO etc.
Així també és el cas d’organismes
internacionals que, no inicialment però sí amb el pas dels anys, han arribat a
ser quasi bé totalment, com organisme cultural europeu en el que quasi bé
tots els països participants
del festival d´Eurovisió canten en
anglès.
Existeix
en el món una quantitat important d´organismes inter-
nacionals
que entre ells, tenen una mutua interdependència;
així per exemple, el Fons Monetari Internacional, la
FAO, la UNESCO, etc….Sembla evident que globalitzacio va lligada a la
uniformitat en lloc d’una globalitat enriquidora.
Es dona la paradoxa que
l’estat nació perd competències a favor d’ordres comunitàries.Sembla que aquests
funcionen d’acord amb les directrius marcades per organismes
internacionals.Aixi per exemple a nivell europeu tenim com a organs supra
nacionals la comissió europea, el Parlament europeu i el tribunal de Luxemburgo.
La crisis de L’Estat-nació coincideix amb el
renaixement dels nacionalismes i del romanticisme polític. Per exemple Escosia,
Flandes, etc…, que formen part respectivament de la gran Bretanya i de Bèlgica.
Altres nacionalismes han sorgit de l’antiga URSS i de la antiga Yugoslavia Així
doncs formen part dels coneguts de l’estat nació: Lituania, Letonia i Estonia,
i respectivament, Serbia, Croacia, Eslovenia, Bosnia-herzegovina, Montenegro i
Macedonia.
La UE s’amplia com a conseqüència
de la caiguda del bloc comunista; així per exemple l’antiga Alemania de l’Est
s’unifica amb la Alemanya Federal; pocs anys després Polonia i Hungria
s’incorporen a la unió i l’antiga Txecoslovaquia es va separar en dos nous
estats que son Txequia i Eslovaquia.
Polonia i Hungria son dos
estats membres i últimament Rumania i Bulgaria també s’hi van incorporar a la
unió Europea.
La crisis de l´estat nació, es
concreta d’una banda en el
Romanticisme polític, basat en
una cultura propia, una llengua
I una historia comú. De fet a
l´estat nació encara sobreviu en l´actualitat i malgrat la oposició bastant
forta en determinats llocs com és l´estat de Catalunya, País Vasc, Flandes, Lombardia
o Escocia.
El funcionament polític de
l´estat integrat en la Unió Europea
parteix d’un principi
establert per Montesquieu que fixa la
divisió de poders Així trobem
el parlament europeu
que es renova cada 5
anys,representa el poder legislatiu, i el
executiu i és capaç de dictar normes
d´obligat compliment a càrrec dels estats membres, com son les directivesi les
comissions comunitàries.
Per últim un poder judicial
que està compost per un tribunal amb
seu a Luxemburg També existeix
el tribunal d´Estrasburg encarregat de conèixer de les impugnacions que facin a
aquest
Tribunal sobre el tema de
drets humans.
Concretament aquest tribunal
coneixerà de la impugnació que facin els poders públics dels estats membres o
de les seves persones físiques i jurídiques. Així per exemple aquest tribunal
té funcions reguladores sobre qualsevol tribunal fins i tot constitucional. Tal
és el cas per exemple de la revocació de les sentencies condenatories dictades en
materia de drets fonamentals o llibertats publiques com el dret a la vida etc.
Existeix una dictadura de les
èlites de poder come els lobbies de les matèries primes, els mitjans de
comunicació,etc.
Els partits polítics i la seva
financiació condicionen la soberania
popular donat que arreu de
l´Europa comunitària es practica un
bipartidisme disfressat de
pluralisme en el que els dos partits majoritaris van rotant entre formar gobern
o estar en la oposició.
Així doncs , es dona una
democràcia representativa pero no participativa.
El dret a la vida dins
l´Europa comunitària inclou l´exclusió de la pena de mort. Aquest dret no està
universalitzat ja que en determinats països, com la Xina, Rusia, Irak, Arabia
Saudí i una part dels estats que formen els estats Units d´America(EEUU)- En
aquests llocs i alguns altres com la India o l’Áfganistan,o el Pakistan hi ha
la pena de mort.
Tornant
al tema del nacionalisme, trobem una tendència per la
que
la soberania dels estats arriba fins a matèries en les que la
competència
judicial es ventila davant el tribunal suprem o el
tribunal
constitucional. I quan es tracta dels drets humans,la
impugnació cal fer-la davant del tribunal d´Estrasburg.
Tornant
sobre el dret a la vida,la prohibició de tenir a la Xina
més
d’un fill per parella s’ha augmentat a dos fills.
També
en bona part de països musulmans hi cap
la pena de mort
per
delictes de terrorisme, homicidi o violació sexual.
En
relació als EEUU que és un estat federal, compost per 52
Estats, una part dels quals preveuen la pena de
mort Però en la majoria d’estats tenen la cadena perpetua com pena més forta o
be la condenma a presó per una durada de 20 a 30 anys.
La pena de mort está vigent en més o menys la
meitat dels estats que formen els EE.UU aproximadament.
Un exemple paradigmàtic de l’absència de la democracia participativa es dona en el consell
de seguretat de la ONU que está
compost per 15 membres,10 dels quals es renoven
cada 5 anys,
seguint criteris de distribució democràtica, demográfica
i geografica. I els altres 5 el formen els països que de manera perpètua,sense
que calgui la seva renovació tenen dret de veu i veto. D’aquesta manera, una
oposició d’un d’aquests 5 països pot impedir l’aprovació. Quasi per unanimitat
per part de la resta de països amb dret a vot.
Això és un exemple del dèficit existent en relació
a la teòrica democracia participativa i no representativa.
Un altre exemple és el de la coneguda com la llei d’Hondt,
segons la qual es beneficia al primer i segon partit en un sistema de representació dels votants en
relació al nombre de vots i ascons a adjudicar.
Es un deficit de la democracia participativa que es
troba en la majoria de països que tenen una democracia formal i no
representativa.
Tornant al tema inicial -o sigui al referent a la
idea de democracia
Formal- tenim un contrast de llums i de ombres. Dins
del camp
de la llum ens trobem amb la capacitat d’accedir a
la xarxa social
en la que el ciutadà a títol individual pot arribar
a manifestar
opinions i a la vegada rebre informació de tota
mena. Ara bé, fa uns 15anys vaig creuar-me pel carrer amb una persona que
portava una pancarta que posava UNO + UNO = 0. Al
principi
vaig pensar que era un pirat com molts, però a mi
que m’agrada
analitzar les coses vaig pensar que la pancarta no
era tan
idiota. Crec que volia dir que existeix una
programació en la
vida de l´individu mitjançant la qual es tendeix a
fer-nos creure
que la realitat consisteix en la quantitat, que es
lo que nega
la pancarta de UNO + UNO = 0.
Recordo que fa 20 anys un company de feina va
afirmar que un
conegut li havia dit que “si vols fer-te ric, treballa
pels pobres”
Així trobem la quantitat de gent que va amb telèfon
mòvil i
navega per internet que ajuda a fer-se ric al
promotor dels invents.
Fa pocs dies, aquí Barcelona, es va realitzar un
congres internacional de telefonia mòvil,en el que la majoria dels
congresistes,estaven en hotels de 4 i 5 estrelles. Amb això es pot veure que la
cultura digital és un gran negoci.
El UNO + UNO= 0 expressa la idea de que lo
quantitatiu no és garantia d’estar en lo correcte.
Miquel
Suscribirse a:
Entradas (Atom)