Fer de voluntari

Molt de jove vaig interessar-me pel voluntariat.

Vaig anar a “voluntaris 2000”, per veure quines activitats feien.,i vaig anar a una reunió d´activitats,que feien els voluntaris,pero no em va convençer. Es tractava de repartir botelles d´aigua en una cursa, i tot estava coordinat per una xicota argentina,pero no em va convençer. 

Després vaig participar en el voluntariat del  “banc d´aliments”,vem fer un parell de viatges a “ST.Marti de provençals”per portar caixes de llet ,i jo vaig posar la furgoneta,i vaig fer de conductor.

Vem fer un parell de viatges “coordinat “pel sr.Cosme de l´associacio de veins.

Despres vaig fer de professor de “word”,amb una beca de “la caixa”,fent jo de voluntari sense cobrar.

Després vaig fer de voluntari de l´associació “AIXEC”, i vaig donar classes d´internet

Dos anys a joves. Ara dono classes d´internet amb la “la Caixa de Catalunya”a avis ,i estic intereesat a donar classes d´angles també a avis.Veurem que em dirant els caps del voluntariat.

La Berta em va dir que m´aniria bé participar en el voluntariat de gent gran d´avismon,

Pero jo no m´hi veig en cor. A part de tot això,amb els meus pares anem els caps de setmana a dinar a dos residencies ,i dinem amb avis amics,i ens ho passem molt bé amb ells.

Amb el voluntariat de “avismon”,jo no m´hi veia en cor,i més  ara que tinc la cama “lisiada”pero la Teresa i la Berta,em diuen que hi he d´anar. Faré el que pugui,espero i desitjo que no em facin caminar molt,ni pujar gaires escales, Per què ara no puc.Em va dir la Olaia que no ho oferien a tothom,

Hi anirem a avismon el Jose M ªAguado i jo.

Una cosa si es certa,sempre m´he entès molt bé amb els avis. Recordo que fa uns anys tenia un amic amb el que anava en moto, i m´entenia més bé amb els seus pares que amb ell. No només em va passar amb aquest amic, em va passar amb molts altres amics més.

En condicions normals (no ara amb l´esguinç) puc caminar per fer recados per als avis. Espero que em posi bé aviat , i tot vagi bé.

Sembla ser que el José Mª Aguado també s´entèn bé amb els avis.No ho sé.

El cert és que només ens ho han oferit als dos, i la Olaia diu que no ho ofereixen a tothom.Com ja he dit ,fa molts anys que dino amb els uns avis,i també amb els meus pares i els meus tios.

Tots ells són molts grans i m´hi trobo molt bé amb tots ells..    

Josep R.

L'anglés

Jo vaig començar  a aprendre angles als 5 anys. Vaig aprendre a llegir i escriure angles molt aviat. Als set anys ja en sabia. En canvi a parlar-lo va ser moltissim despres, als 20 anys.

Lo principal es l´autoestudi, es a dir estudiar per comte propia a casa. Si en saps una mica i l´estudies a casa se n´aprèn. Lo principal es aconseguir estudiar per un mateix a casa, pero aixo costa molt.

Jo vaig aprendre molt llegint el diari i perquè vaig intentar escriure un llibre. Ara gracies a Deu el parlo molt bé, i de tant en tant el practico amb algun angles al carrer, o amb algun amic. De titol tinc el “first certificate”de Cambridge. He pasat tres estius a Inglaterra i m´ho he pasta molt bé.

Vaig intentar treurem el titol de l´advance,i vaig passar l´oral,pero no l´escrit.

Del proficiency ni parlar-ne. Conec gent que s´ha tret el proficiency,pero es molt dificil.

Recordo una pregunta de proficiency,de uns quants rellotges i s´havia d´explicar la diferencia entre ells. Fa falta tenir molt de vocabulari. En frances els diplomes que principalment acrediten els coneixements de Frances són el “L4”i els diplomes del”DELF” i “DALF”. “diplôme elementaire de langue française”i “diplôme avançé en langue française”.

Josep R.

El ego

              Somos como el cielo que durante mucho tiempo la luz de la conciencia ha sido ensombrecida con un tupido velo. Que a traves de la aceptación y la presencia ( la consciencia que es consciente de si misma) permitirá que la luz de la conciencia vuelva a brillar.

               Nos hemos perdido en la conciencia de los objetos, la forma y contenido o los pensamientos (que también son objetos pero de la mente) que como dice Tolle: nos hemos perdido en el sueño de la forma.

                El Ego (o el falso yo) es una de las causas de la disfuncion básica, siempre tiene la necesidad de más (o de menos); necesita identificarse con algo para sentirse especial, obtener notoriedad o sentirse mas. Su naturaleza es así. Por ejemplo, cuando alguien adquiere una casa (un coche, o cualquier objeto en general) con el tiempo la sensación de insatisfacción volverá a aparecer, pues el falso yo quiere sobrevivir.

                 Confundimos o equiparamos los pensamientos (la forma y los objetos) con quien somos.Comunmente creemos que todo está en nuestra mente.En realidad somos muchisimo mas, mas allá de la mente, la consciencia misma.  

Jordi

El complejo de inferioridad

Adler hace de este complejo el núcleo de su teoría psicológica. El niño toma conciencia de su minusvalía física al verse superado y dominado por los adultos, y, si tal sentimiento cristaliza,s e retira de la acción y se repliega sobre sí mismo, enclaustrándose en sus sueños compensadores. El complejo de inferioridad puede apoyarse en una minusvalía orgánica objetiva o en una característica física cualquiera vivida subjetivamente como tal, y puede verse incrementado asimismo por presiones educativas extemporáneas, inadecuadas al grado de madurez alcanzado. Así puede ocurrir,p.ej.,si se urge prematuramente el control de los esfínteres o el aprendizaje de la lectura. Freud hace arrancar este complejo de la angustia de castración, experimentada por el niño durante la fase edípica como consecuencia del sentimiento de rivalidad con el padre. La reacción frente a la vivencia de inferioridad puede ser la adopción resignada de un “modo de ser inferior”, vivido necesariamente con angustia, o bien la elaboración de mecanismos compensadores capaces de superar su propio objetivo y constituir, de hecho, un defensivo complejo de superioridad.

José Luis P.

Els bars i les botigues

Els bars igual que les botigues,costen molt d´arrancar.

Vaig vendre embotits pel meu germà,uns quants anys,i em vaig donar conte que els bars que funcionven,tenien una clientela concreta,i sempre eren els mateixos,i l´amo del bar els coneixia i els cuidava bé.Lo del preu també intervé,pero és un reclam.

Jo la conclusió a la que vaig arribar,es que s´ha de cuidar als clients,i ajustar-se tant com es pugui en el preu.Les botigues i els supermercats,son una altra cosa.Les botigues tenen un “nom”,i quan s´han arrancat la gent hi va pel nom.

Als supermercats en canvi la gent hi va quan tenen un producte “concret” “bo”. 

JOSEP R.

El día de Sant Jordi

Sant Jordi és el meu sant i no cal dir que també ho és del llibre, conmemorant la mort dels dos literats: Shakespeare y Cervantes.

El llibre per els nois i  la rosa per les noies.

La diada de Sant Jordi és una festa per a tot Catalunya.Las rambles estan de gom a gom. Es un dia de sol (normalment), d’esbarjo però de feina.

Jordi

El martes 23 de Abril es sant  Jordi .Se  celebra en Cataluña una honomástica en la que

Sant jordi patrón de Catalunya fue un personaje ,el cual mató al dragon por salvar a la princesa. Lo consiguió. Es un nombre muy peculiar y corriente en Cataluña y en todo el mundo, que se pone a los niños.

Tiene aquí en Catalunya la característica de que a las mujeres se les regala una rosa y

A los hombres un libro.

En puntos emblemáticos de la ciudad los autores de los libros firman ejemplares.

Marta

Sant Jordi es un  santo que pone su nombre a niños de todo el mundo.

En Catalunya tiene la peculiaridad de que es el patrón de la nación catalana.

Se celebra en Catalunya, regalando los hijos, los maridos y los novios,  una rosa a las

Madres, a las mujeres y  a las novias.

Las mujeres regalan a sus parejas y padres, un libro.

Esta es una  peculiaridad catalana que da mucha vida y alegría a la ciudad de Barcelona  

Y casi toda la gente catalana  la celebra y cada vez más la gente de fuera.

Josep

El día de sant Jordi es el día de la rosa en el que se celebra en toda cataluña esta festividad.Sant Jordi es un héroe que cómo todos los héroes no tienen miedo a todo lo que ha de venir y tiene un gran dragón cómo escolta.

José Luis

Propòsits

Haver publicat un llibre.

Ser mare que ja ho soc. Conèixer a la Pj Harvey, que ja la conec, conèixer al Thom Yorke, cantant de Radiohead.

Exposar a galeries importants de Londres i París i vendre obra. Casarme per l'església.

Montserrat A.

A mi me gustaría vivir viajando....conocer Australia....bucear por la gran barrera de coral....subir a Japón y comerme un buen sushi...conocer las culturas del sueste asiático....pasar por la India...los paises árabes, europa....Islandia Y, como no, viajar de punta a punta del continente americano....desde Alaska hasta la Ushuaia de mi Argentina querida con los Andes como frontera y una mochila por casa. Méjico, Guatemala, Costa Rica, Nicaragua, Panamá...volver a Colombia y saltar a Venezuela para irme de meaditos. Perú, Bolivia, Chile y acabar en Buenos Aires para pasear por el barrio de San Telmo un domingo por la mañana...fredo, cachafaz...huuummm.....¿alguien se viene?.

Eugeni